Aquesta és una reducció específica de Catalunya, si bé n’hi ha de similars a d’altres comunitats autònomes.
Quin és l’import de la reducció:
És el 95% del valor de l’habitatge habitual del difunt, amb un límit de 500.000,-€ pel valor conjunt de l’habitatge.
És a dir, fiscalment es considera que els hereus o legataris de l’habitatge habitual només pagaran impostos pel 5% de l’habitatge.
Qui es pot beneficiar d’aquesta reducció fiscal:
Se’n poden beneficiar les següents persones: cònjuge, parella estable, descendents, ascendents, col·laterals, convisquents en una relació de convivència d’ajuda mútua.
Compte: en el cas dels col·laterals (germans) els hereus o legataris han de tenir 65 anys o més i haver conviscut amb el difunt 2 anys com a mínim.
I si el difunt havia deixat el domicili i havia estat els darrers anys en una Residència per gent gran?
No hi ha problema, s’aplica igualment la reducció respecte del seu darrer domicili habitual abans d’anar a viure a la Residència.
Aquesta reducció es manté fins i tot si el difunt havia llogat el darrer domicili habitual. Aquesta és una circumstància molt freqüent, que es du a terme normalment per ajudar a pagar la residència.
Si es ven després el pis, es perd aquest benefici fiscal?
S’ha de mantenir la propietat durant 5 anys després de la defunció.
Si dins d’aquest termini de 5 anys es ven l’habitatge habitual del difunt es perd aquest benefici fiscal i caldrà pagar la quantitat que l’hereu o legatari s’havia “estalviat” al pagar l’Impost de Successions, més els interessos de demora.
Excepció: Es permet la venda de l’habitatge del difunt, sense perdre la reducció, si tot l’import de la venda es destina a comprar l’habitatge habitual de l’hereu o per amortitzar la hipoteca concedida a l’hereu per a comprar el seu habitatge habitual.
Es pot llogar?. Sí. En resposta a consultes dels ciutadans, l’Agència Tributària catalana considera que no es perd la reducció del 95% si es lloga el pis (Consulta 2/20) i fins i tot si es lloga amb una opció de compra a executar al cap de 5 anys (Consulta 197/18).
