L’impost de Successions s’ha de presentar dins del termini de 6 mesos a partir de la defunció.
Aquest termini es pot prorrogar, a instàncies de la persona interessada 6 mesos més, si bé en aquest cas es paguen interessos de demora pels dies prorrogats. Compte: la pròrroga s’ha de demanar dins dels primers 5 mesos a comptar de la defunció.
És un impost progressiu. Es a dir, la quota a pagar augmenta a mesura que augmenta l’import que reben els destinataris (hereus, llegataris, etc). Cal mirar l’escala de gravamen que estableix els tipus (%) Aquesta escala pot variar d’un any a l’altre en funció del legislador.
Un altre aspecte important és la relació de parentiu.
Els parents més propers (cònuges, descendents) tenen determinats beneficis fiscals. En canvi, els parents més llunyans o les persones sense relació de parentiu poden veure augmentada de forma important la quota a pagar.
Apart del valor dels béns a rebre i de les relacions de parentiu, hi ha altres aspectes que influeixen en la quota a pagar.
Per exemple, alguns dels beneficis fiscals més importants (apart del parentiu) són els següents (tècnicament s’anomenen “reduccions en la base imposable”)
- Reducció per discapacitat. Depèn del grau de discapacitat.
- Reducció per persones familiars properes de 75 anys o més. Aquesta reducció és incompatible amb la reducció de discapacitat.
- Reduccions per assegurances. La seva quantia depèn de la data de contractació de les pòlisses i de la data de defunció.
- Reducció quan en l’herència hi ha béns afectes a una activitat econòmica (empresa familiar). Es pot aplicar en la base imposable una reducció del 95 % del valor net dels elements patrimonials afectes a una activitat empresarial o professional de la persona difunta sempre que les adquisicions corresponguin al cònjuge, a la parella estable, als descendents, als ascendents o als col·laterals fins al tercer grau de la persona causant, tant per consanguinitat o adopció com per afinitat.
- Reducció per l’adquisició (per part de determinats familiars) de l’habitatge habitual de la persona difunta. És la més habitual. En les adquisicions que corresponguin al cònjuge, a la parella estable, al convivent en una relació de convivència d’ajuda mútua, als descendents, als ascendents o als col·laterals de la persona difunta, es pot aplicar en la base imposable una reducció del 95 % del valor de l’habitatge habitual de la persona difunta, amb un límit de 500.000 € pel valor conjunt de l’habitatge. Aquest límit conjunt s’ha de prorratejar entre els subjectes passius en proporció a la participació que tenen en el títol hereditari. Com a resultat del prorrateig, el límit individual per cada subjecte passiu no pot ser inferior a 180.000 €.
Molt important: El gaudi definitiu de la reducció resta condicionat al manteniment de l’habitatge, durant els cinc anys següents a la mort del causant.
- Reducció per sobreimposició decennal. S’aplica si uns mateixos béns o drets són objecte, en un període màxim de 10 anys, de dues o més herències a favor del cònjuge, de la parella estable, dels descendents o dels ascendents. transmissions.
CONSELLS INICIALS PER A ESTALVIAR EN L’IMPOST DE SUCCESSIONS
Abans de la defunció:
A l’hora de decidir el repartiment dels béns, cal pensar lògicament en respectar la voluntat de la persona que fa el testament, però també en els efectes fiscals de cada decisió. Aconseguir un mateix objectiu (per exemple, garantir el nivell de vida del cònjuge) pot tenir diferents maneres de redactar-se que ajudin a disminuir el cost fiscal futur.
Després de la defunció:
- analitzar el testament a fons per si aquest ens dona alternatives que ens permetin estalviar en l’Impost. Per exemple, valorar si val la pena que operin les substitucions previstes en el propi testament.
- analitzar si els valors oficials dels immobles, bàsicament el valor de referència, són correctes o no. Si no són correctes hi ha diversos mecanismes per a incorporar el valor real en l’herència, malgrat sigui inferior al valor de referència. També és prudent analitzar quines operacions posteriors a l’herència volem dur a terme (venda, lloguer, etc..), per a evitar que la reducció del cost fiscal en relació a l’Impost de Successions comporti un cost fiscal excessiu en els impostos que es meriten quan es ven un immoble (IRPF sobretot).
